readymadeproductions.com

30/40 Livingstone pare, un cérvol!
Escrit per Anna Mestre

COMÈDIA. Direcció: Jorge Picó i Sergi López. Intèrprets: Sergi López i Jorge Picó/David Climent. Espai escènic: Jorge Picó i Sergi López. Disseny de llums: Lionel Spycher. Creació musical: Oscar Roig. Vestuari i acompanyament escènic: Pascual Peris. Disseny del casc: Amadeu Farré i Mas. Realització del casc: Clap Realitzacions S.L. Construcció escenografia: Rall S.L. Equip tècnic: Xavi Muñoz, Bernat Tresserra, Anna Boix, Oriol Agut. Fotografia: David Ruano. Disseny gràfic: Bildi Grafiks. Producció executiva: Xochitl de León. Producció: Setzefetges Associats, S.L. Coproducció: Ring de teatro i Temporada Alta. Col·laboració: Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú.

Ens passem la vida buscant; buscant alguna cosa que no sabem exactament què és i que, precisament per això, l’acabem convertint en un mite, en el nostre McGuffin particular. Una sensació, un lloc, un sabor… en el cas de “30/40 Livingstone”, és un animal, l’animal dels animals, aquell de qui totes les escriptures parlen. En realitat, un ésser que no és res més que un somni, una idea , una il·lusió, com tot allò que cerquem a la vida.

Amb aquesta premissa de la recerca “de lo meu” – citant textualment el protagonista – l’obra es planteja com un viatge iniciàtic d’aquest explorador, encarnat per Sergi López, que el que més desitja en aquest món és no assemblar-se al seu pare. Una figura sense ambició, caçador i taxidermista que es dedica a mirar partits de tenis per la televisió; bonica i planera metàfora d’un esperit racional que no creu en somnis ni ideals, conformista i despreocupat que, senzillament, “les va veient passar”: esquerra, dreta, esquerra, dreta, esquerra…

A través d’aquesta història platejada quasi com un conte, pel to i per l’escenografia senzilla i onírica, Jorge Picó (@jorgepicopuch) i Sergi López (@SergiLopez_act) aprofiten hàbilment per introduir temes, polèmiques i qüestions que, sens dubte “amb un xic més de sucre” s’empassen molt millor. En aquest sentit, cal felicitar la valentia d’aquest binomi màgic per parlar, sense pèls a la llengua, de noms ben concrets i de riure’s de tot i de tothom amb l’objectiu de fer una crítica global del moment que estem vivint. Hi surt malparat tothom: el govern central, els manifestants del 15M, el poder judicial, els VIPS del Village, el torneig del Compte de Godó, n’Urdangarín… Tot un reguitzell de noms propis que ressonaven amb força, atenció!, l’any 2011 – any d’estrena de l’espectacle – i que, per desgràcia, encara ressonen amb força a dia d’avui, sis anys després.

D’aquesta manera, “30/40 Livingstone” no és el que sembla i, sota l’aparença de ser una comèdia esbojarrada i surrealista, llença dards enverinats amb una punteria excel·lent i amb molt mala bava. En la mateixa línia, després d’untar el públic amb escenes absurdes però hilarants, Picó i López serveixen sense pietat un final cítric del tot determinista i, per tant, exasperant. Després de donar l’oportunitat al protagonista de realitzar aquesta recerca insaciable de manera lliure i despreocupada, i fins i tot de rebre la recompensa de la troballa de la seva Moby Dick particular, al final es veu abocat tràgicament al fat del qual ha estat fugint els 80 minuts anteriors.

En realitat, per més determinista i tràgic que sigui aquest final, és sense dubte el millor de tots els possibles. És el que li atorga sentit a tota la peça, el cop d’efecte que la capgira per fer que l’espectador s’adoni del que realment ha passat mentre es dedicava a eixugar-se tranquil·lament les llàgrimes de riure que li relliscaven galtes avall.

Cal destacar en aquest punt la bellesa de les interpretacions de Sergi López i David Climent. D’una banda, la bellesa plàstica dels gràcils moviments del senyor Cérvol; i de l’altra, la bellesa nascuda de la imperfecció i la incorrecció de López en tot allò que expressa, ja sigui verbal o corporalment. Aquesta bellesa d’allò lliure, impune, de la capacitat de riure’s d’un mateix, que resulta fascinant i captivadora i que, sens dubte, consagra Sergi López com un dels grandíssims actors d’aquest país.

En definitiva doncs, “30/40 Livingstone” és un conte divertit i tràgic alhora, però sobretot irreverent que farà que l’espectador s’adoni de moltes coses, se’n qüestioni moltes altres i, a més, passi una bona estona i gaudeixi del teatre contemporani. Un espectacle que, tant per la forma com (malauradament) pel contingut, ha envellit molt bé i es postula com una de les crítiques de la societat del segle XXI – encara sumida en una profunda crisi de valors – més oportuna, àcida i hilarant del moment.

Una crítica d’Anna Mestre | @anna_mestreseg